La població (vilavertins) tenia 54 focs el 1365, xifra que representa el seu màxim de població a l’edat mitjana; perdé tres focs en els altres censos del segle XIV i el 1420 en tenia 15. Aquest despoblament fou paral·lel a la crisi econòmica que sofrí la vila vers el 1404; a la fi d’aquest segle s’inicià una lenta recuperació (el 1497 tenia 21 focs), que prosseguí al llarg dels segles XV i XVI (el 1515 hi havia 22 focs i el 1553 en consten 44). Aquesta tendència es mantingué fins al principi del segle XVIII (el 1708 tenia 88 veïns); després d’una petita davallada a la fi de la segona dècada del segle (el 1718 havia baixat a 71 veïns), s’inicià una nova recuperació: 84 focs el 1726 i 793 h el 1787. Al segle XIX sofrí una minva de població deguda bàsicament als efectes de la guerra del Francès, a les males collites i a la fam consegüent: el 1830 només tenia 504 h; arran de la incidència econòmica de la vinya, a mitjan segle, s’esdevingué una nova recuperació: el 1845 tenia 898 h i 1 170 l’any 1860, període que marca el màxim absolut de la seva població. A la fi del segle s’inicià de bell nou una davallada, produïda per la invasió de la fil·loxera, que implicà una minva constant d’habitants: 914 h el 1897, 866 el 1910, 757 el 1920, 677 el 1940, 576 el 1960, 455 el 1975 i 413 el 1981. Els anys noranta del segle XX (366 el 1991 i 361 el 1996) semblava apreciar-se un alentiment de la davallada i un augment destacat des del 2005, en que hi havia 437 h. i arribant a superar els 450 h a l'actualitat.

La superfície no conreada del terme és ocupada en una bona part per la garriga i el bosc. L’agricultura ha estat la base econòmica tradicional del terme, però ha sofert una forta davallada, amb l’abandonament del conreu de moltes terres. És dedicada principalment al secà (vinya, cereals, oliveres i ametllers). L’avellana, que s’havia desenvolupat molt durant els anys setanta, tot traient lloc a la vinya, va patir una crisi que va fer replantar moltes terres novament amb aquest conreu. Els regadius aprofiten les aigües del Francolí, que són canalitzades a través de tres séquies: la de Dalt i la de Baix, a la vorera dreta del riu, i la de les Planes, a l’esquerra. La ramaderia té poca incidència en l’economia de la població. El bestiar porcí és el més representatiu.

La indústria ha esdevingut, a les darreres dècades del segle XX, la principal font d’ingressos del terme. Gran part de la població treballa principalment a les indústries papereres de la Riba i alguns a Montblanc. Havien tingut una especial importància les guixeres, avui sense activitat, situades prop de la carretera que ve de Montblanc, a la part septentrional de la vila. Documentades a partir del començament del segle XVIII, el 1856 hi havia nou indústries dedicades a la cuita o a la mòlta de guix, i el 1857 augmentaren a 10. Al principi del segle XX van quedar reduïdes a cinc, i a la postguerra es reagruparen creant la societat de Fàbriques de Guix Reunides, que subsistí vint anys. Anys enrere també hi havia hagut fàbriques de productes tèxtils i un escorxador industrial. A la dècada del 1990 destacaven dos sectors, el del paper i cartó i el de la tradicional elaboració i comercialització de vi, la qual es realitza a través de la Cooperativa Agrícola de Vilaverd, entitat fundada el 1914 amb el nom de Sindicat Agrícola.

Indústries a Vilaverd