Els pous de gel de Vilaverd

Els pous de gel eren construccions soterrades de pedra, de forma cilíndrica i sostre de volta, que s'utilitzaven per obtenir gel a partir de capes de neu separades amb palla i compactades.

La seva construcció permetia que el gel s'hi conservés durant uns quants mesos, prioritàriament per a usos medicinals.

Als afores de Vilaverd es poden admirar dues d'aquestes enginyoses estructures en bon estat de conservació, al peu de la carretera que va ser lleugerament desviada per preservar-les.

Consulta aquí l'article de Roser Puig Tàrrech sobre l'explotació dels pous de gel de la família Batlle de Vilaverd

Pous de gel de Vilaverd

Els molins hidraúlics de Vilaverd 

A la Conca de Barberà els molins hidràulics són els primers edificis industrials dels que se’n te notícia i, sens dubte, són els més nombrosos. S’han documentat 96 molins hidràulics i això demostra la importància d’aquest tipus d’indústria a la comarca.

A la Conca de Barberà estan documentats des del segle XII fins a mitjan segle XX, moment en què queden en desús en no poder fer front a la competència de les fàbriques de farina industrials mogudes amb energia elèctrica.

Els molins fariners hidràulics aprofiten la força produïda per la roda hidràulica, que és impulsada per un corrent o salt d’aigua, per això es situen sempre als llits dels rius i torrents amb cursos d’aigua més o menys constants. A la Conca de Barberà els cursos d’aigua no són gaire abundosos i el cabal del riu és estacional, això feia difícil moure el molí directament amb l’aigua que baixava pel riu. Per aquest motiu, molts molins comptaven amb una bassa on anar acumulant l’aigua fins que en disposaven de la quantitat necessària per a la mòlta; i altres utilitzaven la gravetat mitjançant una séquia. L’aigua del riu era desviada a través de peixeres, rescloses o preses i després era conduïda per les séquies per regar les hortes o per fer funcionar els molins.

La presència de molins hidràulics que aprofitaven l'aigua del Francolí i del Brugent ja surt referenciada als primers documents que parlen del terme de Vilaverd, quan el compte Ramon Berenguer IV dóna les terres de Vilaverd a Pere Berenguer de Vilafranca l'any 1155, i també a la carta de població signada pel comte de Barcelona el mateix any.

Al llarg del curs del riu Francolí hi havia molins fariners hidràulics, mentre que en el curs del riu Brugent trobem dos tipus de construccions de molins: els fariners, presents en l’inici del riu; i els paperers, entre Farena fins prop de l'aiguabarreig amb el Francolí, a la Riba. En el curs del riu Francolí en el municipi de Vilaverd es localitzen dos molins hidràulics fariners: el molí de la Vila o també anomenat moli de Baix i el molí del Janoi. I al riu Brugent n’hi ha quatre: el molí paperer de la Font Gran, el Molinet, el molí paperer del Mas i el molí paperer de Pasqual.

Molí paperer de la Font Gran